Que qui consideri que té dret a succeir al causant (al mort) haurà d’instar una llarga i costosa declaració d’hereus ab intestat, que es tramitarà a una notaria, a fi de que es declari quins parents del causant són els seus hereus.

Si en el moment de morir, el causant tenia veïnatge civil català, hereten:

– En primer lloc, els fills o descendents. En aquest cas, el cònjuge o convivent té dret a l’usdefruit universal de l’herència.

– Si no hi ha fills o descendents, el cònjuge o convivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.

– Si tampoc hi ha cònjuge o convivent, els pares o ascendents.

– Si tampoc hi ha pares o ascendents, els parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat (cosins).

– I si tampoc hi ha parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat, la Generalitat de Catalunya.

Si tenia un altre veïnatge civil (excepte si tenia el veïnatge civil gallec, aragonès, navarrès, basc i balear; en quins casos s’apliquen unes altres regles), hereten:

– En primer lloc, els fills o descendents. En aquest cas, el cònjuge té dret a l’usdefruit d’una tercera part de l’herència.

– Si no hi ha fills o descendents, els pares o ascendents. En aquest cas, el cònjuge té dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència.

– Si tampoc hi ha pares o ascendents, el cònjuge.

– Si tampoc hi ha cònjuge, els germans o fills de germans.

– Si tampoc hi ha germans o fills de germans, els parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat (cosins).

– I si tampoc hi ha parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat, l’Estat. Cas que vulgui que passi una altra cosa, ha de preveure-ho a un testament.

Pregunti’ns per com preparar-lo. L’informarem encantats!